| |
 Saturday, March 31st 2012, 3:21 PM  0 comment(s)
Aquest potser és el port, i la cadència
també podria ser la de les barques
que salpen i es dispersen, solitàries,
fendint l'espai a ritme lent d'onada.
Algú, de terra estant, dibuixa signes
i assaja una remota singladura,
navegant de secà, que no pot dur-lo
més enllà de la taula i el paisatge
d'un vell cafè que el record magnifica.
Jo, que m'ho miro tot des de les roques,
conjuraré endevins perquè em desxifrin
els camins que el vent traça damunt l'aigua
i els miratges de llum que l'home, en somnis,
dibuixa al marbre blanc.
Quan conflueixin,
potser el capvespre aombrarà la platja
i l'home s'alçarà i, amb passes lentes,
se n’anirà, mentre les barques tornen
una a una i la sorra, amorosida
per l'escuma, n'acull les confidències.
(Miquel Martí i Pol)
|
Contactes
Registra´t
